VINS DE PEDRA és un projecte personal de Marta Pedra. És també un retrobament amb els seus orígens. L´olor del celler amb els vins fermentant, les mans negres tenyides de vi, el frenètic soroll de les ampolles quan s´etiqueten… Totes aquestes sensacions són retrobades per aquesta jove enòloga. El besavi de la Marta era enòleg en aquestes contrades tarragonines. Viatjava de celler en celler, tastant aquesta tina o aquella bóta. Aquesta estima per les vinyes i el vi sembla haver-se transmès latent i silenciosament de generació en generació fins arribar a la Marta.

“L´olor del celler amb els vins fermentant, les mans negres tenyides de vi, el frenètic soroll de les ampolles quan s´etiqueten…”

Ja de petita, quan recorria les files de ceps, sentia una emoció desbocada quan el raïm començava a endolcir o quan queien les primeres fulles de tardor. Així ha estat com amb el temps ha anat forjant el seu camí. Després de submergir-se entre llibres d´enologia i viticultura i d´embrutant-se les mans en més d´un celler de la Conca, la Marta ha fet realitat el seu somni. No té el celler més bonic, ni el més gran. No té el glamour d´altres però segurament és el celler més desitjat de tots. Vins de Pedra en fa dir.

“En el celleret la Marta tracta els vins com si fossin peces úniques. I no ens referim només al contingut, l´etiqueta reflecteix any rere any l´obra artística de Víctor Pedra, tiet i padrí de la Marta”

L’art i el vi es fusionen a Vins de Pedra. Els vins del celler llueixen icones de l’obra de Víctor Pedra, pintor, escultor i padrí de la Marta. El tiet Víctor, tal com l’anomena ella, és artista de professió i s’inscriu dins un estil surrealista on una dona musculosa és la protagonista. Aquesta figura femenina, La Musa, s’envolta d’una rica iconografia. Ocells, cavalls, arlequins, palmeres… formen el seu univers i en reforcen la seva sensualitat.

“ L’art i el vi es fusionen a Vins de Pedra. Els vins del celler llueixen icones de l’obra de Víctor Pedra, pintor, escultor i padrí de la Marta. ”

De caràcter reservat, en Víctor va fugir de la gran ciutat cap a Alberola. En aquest veïnat de quatre cases a l’extrem de la Noguera retroba les arrels de la seva família natal. Envoltat per un paisatge inhòspit, sec i dur compon les seves obres. En Víctor troba allà la seva inspiració. Allà té un petit taller ple d’escultures i quadres. Alguns ja estan llestos i esperen ser embalats cap a alguna galeria reconeguda. A la sala Dalmau, al cor de Barcelona, hi exposa regularment. El seu estil captiva a marxants i també a profans.

“ Avui la Marta s´enorgueix de lluir l´obra del tiet en les seves etiquetes ”

L’estima que sent en Víctor per la Marta és recíproc. De petita li omplia les parets de quadres on la neboda era la protagonista. Per Pasqua li esculpia amb xocolata i per Reis es presentava sempre amb alguna peça de la darrera col·lecció. Potser la néta és l’autèntica Musa del tiet Víctor. Avui la Marta s’enorgulleix de lluir l’obra del tiet en les seves etiquetes.